ROCOCO.

Velazquez.

EL BARROC

El Barroc. (document)

L’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.

ARQUITECTURADestaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.

Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.

ESCULTURAL'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
ç

PINTURALa pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

La Scuola di Atene.

El nom original d’aquesta obra pictòrica és La Scuola di Atene, que traduÏt és La Escuela de Atenas.

Aquesta pintura mostra als filòsofs, científics i matemàtics més importants de la època.

Es va realitzar l’esbós entre el 1509 i el 1510,i es va pintar entre el 1510 i el 1512.

El seu creador va ser el pintor i arquitecte italià, Raffaello Sanzio.


Va ser pintada com a decoració en les habitacions avui conegudes com Les estàncies de Rafael.

Es dóna molta importància a la religió, també itàlia està començant a colonitzar...



Les figures se situen en graderíes, formant grups, presidits per els dos grans filòsofs clàssics: Plató aixecant el dit i sostenent a Timeo. Aristòtil estén el seu braç cap endavant amb la seva Ètica , i en l’altre braç el seu idealisme i el realisme. Aquests dos personatges dialoguen.

A l’esquerra trobem a Sócrates conversant amb un grup de joves, en primer pla apareix Zenó al costat d’un llibre, que sosté un nen mentres el llegeix Epicúreo, a damunt de l’escala està Heráclit, Diógenes hi descansa, a la dreta Euclides està amb els seus deixebles medint amb un compàs. Zoroastre i Ptolomeu amb l’esfera terrestre i el globus terraqui. Al mig de l’obra queda buit, hi ha un fons blau i els protagonistes estàn molt il·luminats.

El suport es un mur i la tècnica pictòrica és pintura al fresc..

Els personatges estan distribuïts en grups, estan il·luminats per un potent focus de llum amb colors variats i brillants.

Expressa repòs i moviment alhora, no conté text i té molta semblança amb La disputa del Sagrament.
El tema principal és la il·lustració, tots els personatges importants en l’àmbit le les matemàtiques, la ciència, la filosofia...

La funció va ser per a decorar amb frescs les habitacions que avui en dia són conegudes com les estancies d’en Rafael i es tracta d’una obra figurativa.

Aquesta obra recull a grans pensadors de l’època i potser per això i la seva complexitat, igual que la resta d’obres de Rafael té aquesta fama.

Renaixement