La planta dels grecs es respecta pels cànons dels romans, ja que té una forma rectangular que mesura 14m ample i 28m el llarg. El temple, però, manté diverses diferències.
La primera diferència que trobem és que la base s'ha substituït per un alt pòdium d'influència etrusca, que es supera amb una escalinata frontal.
Però els romans també van mantenir els cànons dels temples grecs, que es construïren obeint el cànon: que els elements verticals (columnes i murs) aguantaven les estructures horitzontals (entaulament). El canvi que transfereixen els romans és que les columnes corínties, a part de no recórrer tot el perímetre del temple, perden la seva funció de suport exclusiu en favor dels murs de la cel·la, per tant, les columnes no estan exemptes, sinó adossades.
Les columnes suporten l'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple, excepte de l'escalinata, que queda al aire lliure. L'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa, coronats amb un frontó que, en aquest cas, no té decoració és a dir, absència del timpà.
Els elements decoratius de la Maison Carrée no són molt influents, ja que no hi ha presència ni de relleus destacats ni d'escultures, només una ornamentació floral que resulta excessiva.
Les columnes de la Maison Carrée segueix el model de l'ordre corinti grec, però manté la diferencia que caracteritza l'obra, l'absència d'elements decoratius desenvolupats. L'ordre corinti es basa en que tant la base con el fust són més esvelts i el capitell té petites volutes i fulles d'acant.
L'espai interior només consta d'una cel·la, que no té cap divisió, però que podria haver estat seccionada en parts per honrar diverses divinitats. Construït en pedra calcària blanca, l'accés a l'interior s'efectua per les escalinates que ajuden a pujar el pòdium sobre el que està recolzada l'obra.
L'entaulament, està format per un arquitrau de tres platabandes, per el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.
Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té ni opistòdom, ni la part posterior treballada. Els romans moltes vegades construïen els seus temples nits a una paret, per no haver de fer la part posterior del temple. Els romans només tenien pensaven que l'únic punt de vista coherent d'un temple era la frontal. Es deixen de banda els temples amb grans càlculs matemàtics que afavorien la perspectiva des dels angles, “l'harmonia ja no estava de moda”. La Maison Carrée està recarregada d'elements decoratius (de poca qualitat, ja que la majoria són elements florals), i ha estat acusat repetidament de presentar una tendència massa accentuada capa la rectilinearitat.
